dilluns, 30 de març del 2015

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.
Anti-crisis
Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.
Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.
Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.
 
Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.
 
No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.
  
Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

Lluís Llach i Grande  és un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què? 
Positius. Perque diuen que s'acabi la crisi i per aixo seria tot millor.
 

divendres, 27 de març del 2015

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: 
es un music i canta autor de llengua catalana que va neixer a genoiva el dia 7 de maig de 1948 i va perteneixer al grup d'els setze judjes i que es pot conciderar uns dels mes famosos de la nova canço. 
 Resultado de imagen de Lluis Llach

A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
  el primer vers: ell explica queno pot viure sense ella i que ell aniria a on ella va
el segon vers:ell diu que sense ella no es nigu i que no te res 
el tercer vers: explica que si ella vol anar a un lloc que ell anira amb ella
el quart vers:explica que juntsw estarien be 
B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?
esta escrit amb primera persona mes objectiu amb les coses
 C. Quin és el tema del poema?
amor per que parla com es sent i que es amb aquella dona
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
20 versos
 E. Opinió personal.
m'agrada molt com expresa els poemes i aquest mes perque trata d'un tema amoros.

                                                          



Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach

dimecres, 25 de març del 2015

Reflexió 2a avaluació



1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.
Aquesta avaluasio hem he trobat com a la primera, amb alts i baixos per he fet un poc mes de feina que se que puc fer i he conseguit aprovar totes menis Musica. En resum que ha anat molt be.
2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.
A l'imatge veig una bice que esta complet coberta de alguna tela o algo i esta afarada a l'abre.
3. Explica com et sents en el teu grup de 3r de diver i per què.
Al grup me sent be lo que a les condicions que hem donen al principi m'agradaven pero ara ja m'estan deixant d'agradar

Venècia



    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.

Resultado de imagen de venecia

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

Resultado de imagen de venecia mascaras

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

És una ciutat situada al nord-est d'Itàlia. És també la capital de la regió veneta i de la província de Venècia, rebent per sobrenom "La Serenissima" (La Sereníssima). El seu centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es troba situat en el conjunt de les illes més grans de la llacuna de Venècia al nord del mar Adriàtic.

dilluns, 23 de març del 2015

Ha arribat la primavera


                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:
es un poema sobre la primavera on l' explica

 1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
tan gracioses com les marietes explica que es molt graciosa per que les marietes tenen el color vermells amb les taques negres
esta tan vermella com les roses que es vermelleta com les roses
                      
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

       esta basada en un poema que es pot cantar com a canço

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor


La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.





 Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?



Quan el sol s'aixeca, tu guaites l'ocell com una donzella espera el donzell.
Voltada de brossa ansiant l'amor, ningú sap ta lluita de plany i dolor.

Floreta sense flaire que no sé ton nom, sense amic ni amat, eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

dimecres, 18 de març del 2015

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?
La vida dia a dia del amor

                3. Resumeix el poema en cinc línees.
                4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.





Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
Ens dónes color a la vida.

dilluns, 16 de març del 2015

Treball final feina del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli





1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...


Tenc ganes de tornar a veurer-ta,
a l'home de la meva vida
a l'home que feia els projectes
a l'home que duia sa meva botiga

Tenc ganes de tornar a sentir,
a l'home que me fa il·lusions
a l'home que vaig conseguir
a l'home que estic perdent...

Tenc ganes de tenir-te al costat,
que m'ajudis amb tot lo que faig
que m'animis amb tots els problemes
que me tornis a treure un sonriure.

Tenc ganes de que tornis,
t'anyor petit meu
anyor ses feines
t'anyor a tu rei meu.

dimecres, 11 de març del 2015

El far fos

  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.
Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.
Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.
Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

-Que era com si fos tot el mateix tot el temps com si fos un laberint o una circumferència.

dilluns, 9 de març del 2015

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas


Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-
Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.
1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.
2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 


*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo

Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 

(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 

*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 

O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.

(Concha Méndes, Madrid- Espanya) 

*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola

(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)

*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 

(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)