Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

 aquest poema trata d'una persoma que vol estar amb una altre per que volen viure la seves vides junts, estar sols i poder disfrutar-ho

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 estrofes:4 a cada

versos:18

rima:asonant

 3. Opinió personal. 

La meva opinio sobre aquest poema es que m'ha agradat perque trata d'una parella que volen viure la seva vida i estar feliços.

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol que l'aigua es torna calenta
Al juliol, trau les garbes al sol treu les fulles seques a cremar
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol que al mes de juliol fa bon estar
Any de sol, any d'alegria que amb el bon dia esteim molt contents
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig si fa sol aquets dos dies podrem veure vi
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar exponent de bonança
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
 es primer sol que es pren a l'any bronzeja mes per que tenim la pell mes sensible
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
que entre aquets dos mesos es crea el blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent
El sol de març porta refredats
fa un canvi de temps i mos costipam
El sol de juny estalvia llum
per que tenim mes hores de llum solar
El sol de Març es nota set anys a la cara
 que comença a fer calor i necesitam mes aigua
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
en aquesta epoca el sol no crema i es treballa be al camp
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
que hi ha poques hores de llum solar
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.

La asocciació de tot que sa trata al voltant de caballs.


2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

El sector agrari ecològic fa un balanç negatiu d'aquesta legislatura

M.C. | 21 maig 2015

Les associacions de la Producció Agrària Ecològica de les illes (APAEMA, APAEM i APAEEF) han expressat el seu descontent amb la gestió que s'ha duit a terme durant aquesta legislatura des de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, i en especial el seu màxim responsable, el conseller Gabriel Company, envers el sector agrari ecològic.

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -  fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda
serf - serfa
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -juegueva (l--l·la) Marcel - Marcel-la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra
alumne - alumna
monjo -monja
 verro - verra
Andreu -Andrea reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina
Angel - Angela
tigre - tigressaabat - abatessa


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperadora


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filolega


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - didat


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo -ama
marrà - 
ase - somera
boc - cabres
gendre - noracavall - llegua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu) 'El canal al any porta molta d'aigua'
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa) 'Una editorial ha publicat l'assesinat'

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)'La fi el he aconseguit'

el llum (aparell)
la llum (claror)'La llum me dona al ulls'

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament) 'Te estic donant una orde i fes-la'

el planeta (astre) 'El planeta terra va a desapareixer'
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son) 'El son es molt fort'
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)



J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -
idoni -

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
serf - 
(s--ss) gos - 
(u--va) jueu -
 (l--l·la) Marcel -

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
alumne -
monjo -
 verro -
Andreu -
 reu -


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí -
heroi - 
Angel -
tigre - 
abat -


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida -


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
ase - 
boc - 
gendre - 
cavall -

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
<

Poemes visuals i poemes objecte

Poemes visuals i poemes objecte

 
   
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

Els diferents tipus de famílies

Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).